lunes, 6 de mayo de 2013

PROPOSTA DE MILLORA: TREBALLS GRUPALS DE JAR

Una persona de València, una de Silla, una d'Algemesí, una d'Almussafes i una d'Alzira. Aquestos són els pobles dels quals pertanyen els components d'aquest grup. Cadascun dels pobles es troba separat per molts quilòmetres (d'acord, Alzira i Algemesí no...) i el nostre nexe d'unió és el poble de Silla, totes les vesprades, en classe.

Cadascun dels components del grup ha quadrat els seus horaris, els seus quèfers, les seues obligacions per tal de satisfer l'assistència al cicle formatiu del TAFAE de vesprada. Escoles d'idiomes, fills, treball, obligacions federatives i obligacions personals fan molt difícil que certes tasques es puguen dur a terme.

El treball en grup, en l'àmbit en el qual volem treballar, és molt important i no li lleve cap importància. Quanta més coordinació i més treball en comú comparteixques amb el teu entorn laboral, els col·legues, millor i més eficàcia i eficiència desenvoluparem en la nostra tasca. Per a treballar en grup fa falta TEMPS, REUNIÓ entre els components i per supost, TREBALL.

Supose que la assignatura de JAR vol reflectir aquest treball grupal de la forma més fidel a la del "món real" però, baix el meu punt de vista, no ho està aconseguint.

Proposta:

TEMPS: El temps deu de ser compartit, és a dir, seria meravellós que ens deixaren, per exemple, 30 minuts (per cada treball en grup) dins de la classe de JAR per tal de poder organitzar i "encarrilar" la tasca. L'altre temps seria a càrrec dels alumnes (no renúnciem a les nostres obligacions)

REUNIÓ: Els minuts que disposaríem en la classe de JAR (els 30 minuts comentats) els aprofitaríem per a reunir-nos, debatir i concretar els objectius del treball. Les possibles reunions posteriors a aquesta serien molt més profitoses.

TREBALL: És l'únic punt del que considere com a treball grupal que estem acomplint. El treball és una constant en JAR...

jueves, 2 de mayo de 2013

EL CALBOTET


Fa uns dies ja que parlarem sobre els jocs populars i tradicionals. En classe tractarem la pilota valenciana, joc tradicional amb segell d'identitat de les nostres terres. Veguérem un vídeo d'aquest esport i poguerem apreciar, a grans trets, totes les modalitats com són: L’escala i corda, la Galotxa o el Raspall.

Em lamentava no haver tingut l’oportunitat d’haver gaudit d’aquell esport ja que, amb els carrers transitats o la falta de “popularitat” de la pilota es feia difícil practicar-lo. No obstant això, m’ha vingut al cap un joc que feiem al pati de l’escola que potser estiga molt vinculat al raspall (o la seua tècnica), es deia “El calbotet”.

El calbotet:

- Material: Es jugava amb una bola de paper d’alumini, confeccionada amb els embolcalls dels entrepans de l’esmorçars
- Jugadors: Jugàvem quasi tots els xics de la classe (les xiques no volien...).
- Finalitat: El joc consistia en deixar la pilota en terra i colpejar-la amb la mà intentant que li pegara a algun altre jugador. Si no ho aconseguia se li tornava a colpejar buscant aquest objectiu.
- Càstig: Si la pilota tocava a algú, aquest deuria còrrer fins a un lloc determinat (estipulat prèviament), fugitn dels calbots que els altres jugadors els podien propinar.
- Reanudació: El joc continua quan el que fuig toca el lloc “de salvació”

És un joc un poc violent i un tant lesiu ja que es jugava sense cap tipus de protecció a les mans.

Coneixíeu aquest joc?